LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Això que us diré és obvi, tots ho sabeu. No passa res, són coses que passen, és molt normal no adonar-te d’aspectes que de veritat valen la pena, d’aspectes que s’han de valorar i tenir en compte, encara que després, a vegades, és massa tard. Hauríem de posar-hi ganes i pensar.. “Ostres!…com es desviu per mi i no ho tinc en compte! Inconscientment el que fa la majoria és allunyar aquella persona del seu costat”. Després la part oposada pensa en allò típic de “el temps ho diu tot”, però mentrestant hi ha persones que no es rendeixen, encara que en moments es vegin ofegades, però s’apliquen allò que es diu de  “quien la sigue la consigue”.

Tots tenim un límit, encara que hi ha persones que sembla que la paciència no se’ls hagi d’esgotar mai. Què vull dir amb això? Hi ha tres tipus de persones: les que a la mínima ja tenen ganes de tirar-li una cadira en tot el cap a l’altra, i que se n’adonin d’aquesta manera del que estan perdent o ja han perdut. D’altres que esperen que vingui tal inspiració divina que els hi digui què fer, com actuar, i per últim, aquelles que aguanten i aguanten, que sembla que tinguin una capacitat mental per suportar-ho tot.

Pots pensar en perdre o guanyar. Arribarà un punt on no només sorprendràs als demés, sinó que tu també et sorprendràs. Reaccionaràs d’una manera o d’una altra, tindràs unes conseqüències o unes altres, però parlant clar: un ha de tenir collons per arriscar-se!

Recorda que la satisfacció d’un mateix per les coses ben fetes no te la treu ningú. Desviure’s per allò que t’importa, les vegades que vulguis, en les condicions que sigui, això no té preu.

Valentina